Al·legacions decret Posidònia | La mar

NOTA INFORMATIVA

 

Presentació d’al·legacions al Projecte de decret sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears.

 

  • El GEN-GOB reconeix el treball fet pel Govern Balear per protegir les praderies de posidònia a les Balears.

  • El GEN-GOB insta al Govern Balear a reconsiderar la definició de praderia de posidònia per tal d’incloure totes les praderies de posidònia independent ment de la seva extensió i cobertura.

  • El GEN-GOB considera que el decret es insuficient alhora d’abordar la problemàtiques de l’abocament d’aigües mal depurades a la mar.

Des de el GEN-GOB reconeixem i valoram positivament el treball realitzat pel Govern Balear per protegir les praderies de Posidonia oceanica del litoral balear. Aquesta feina, quedarà ara reflectida en el Decret sobre la protecció de la posidònia a les Illes Balears, on l’esperit general és la protecció i la conservació d’aquestes praderies.

Tot i així, a l’articulat del mateix, pensem hi ha una sèrie d’articles i disposicions contraris a aquest esperit general, que deixen sense protecció efectiva moltes praderies de posidònia. Per això, el GEN-GOB, amb l’objectiu d’intentar millorar aquest decret, ha presentat un total de 29 al·legacions, un breu resum de les quals s’explica a continuació. Per a més informació, consultau el document de les al·legacions presentades pel GEN-GOB davant la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat a l’enllaç:

Enllaç al·legacions decret Posidònia

Definició praderia de Posidònia

La definició que va el decret de les praderies de posidònia deixaria sense protecció praderies inferiors a 1 hectàrea o amb una cobertura del fons inferiors al 50%. Entenem que aquesta definició de praderia deixaria sense protecció efectiva molts alguers de posidònia.  Proposem modificar aquesta definició per incloure totes les praderies de posidònia existents a les Illes Balears, independentment de la seva extensió i cobertura.

Protecció general

El decret permet activitats que afectin a una extensió de praderia de posidònia d’1%. Entenem que aquest article no té en compte els impactes acumulatius, ja que afeccions reiterades d’1% damunt de la praderia poden significar impactes acumulatius importants en el temps. Com hem comentat anteriorment, el decret tindria que protegir totes les praderies de posidònia de les Balears, independentment de la seva extensió i cobertura.

Regulació del fondeig d’embarcacions

El decret pot obrir la porta a la instal·lació de camps de fondejos de boies ecològiques a les praderies de posidònia degradades. Entenem que aquestes autoritzacions tenen que estar dins un pla integral de regulació de fondejos a escala Balear.  Aquest pla es tindria que fer en base a estudis de capacitat de carrega amb criteris ambientals i garantir l’ús públic de la mar.

Entenem que el decret tindria que garantir la retirada progressiva de totes les estructures fixes de fondeig o morts. En cas que així es determini, en funció dels estudis de capacitat de càrrega amb criteris ecosistèmics, es procedirà a la substitució dels morts per fondejos de baix impacte –fondeig ecològics segons la terminologia del decret– d’acord amb els usuaris.

Autorització d’instal·lacions de fondejos fixos amb boies ecològiques

Entenem que la justificació per instal·lar fondejos ecològics, o de baix impacte, es preservar una praderia de posidònia que pateix un pressió elevada per part de fondeig incontrolat d’embarcacions. Per això, entenem que el decret hauria de prioritzar la instal·lació d’aquests fondejos a zones de praderia on s’han format calbes de sorra, o a zones degradades com a conseqüència de la presència de morts il·legals.

A indrets on hi ha una extensa zona d’arena, al costat d’una praderia de posidònia, trobam que l’abalisament de la zona de sorra és suficient per reubicar les embarcacions sense la necessitat d’instal·lar fondejos de baix impacte.

Emissaris o instal·lacions sobre fons de posidònia

Entenem que el decret tindria que ser mes clar i específic alhora de resoldre la greu problemàtica general per l’abocament d’aigües mal depurades a la mar. En aquest sentit, es proposa el desenvolupament al Decret d’un punt que contempli els aspectes següents:

– Establir un calendari, amb el corresponent compromís, que garanteixi la dotació pressupostaria per tal d’evitar, el més aviat possible, el vessament d’aigües sense la necessària depuració a la mar.

– Control, clausura i sanció, si pertoca, dels establiments privats que aboquen aigües sense depuració o insuficientment depurades a la mar.

Alguers d’Alt Valor i Alguers a Restaurar

Incloure la praderia de es Jondal dins la categoria d’Alguers a Restaurar, ja que es una de les zones de Pitiuses que sofreix una major pressió de fondeig per part d’embarcacions de gran eslora. Entenem que si es Xarcu està inclòs a aquest llistat, també es tindria que incloure es Jondal ja que formen la mateixa unitat.

Al mapa de la pàgina següent es pot apreciar la distribució de les embarcacions fondejades damunt praderies de posidònia a la zona de es Xarco (23 embarcacions) i es Jondal (74), per rang d’eslores, durant la temporada d’estiu 2017. Les dades s’han obtingut mitjançant l’AIS i indiquen la forta pressió de fondeig que pateix aquesta zona.

Il·lustració 1 Embarcacions fondejades(eslora >=26 m)  damunt praderia de posidònia a la zona d’es Xarco i es Jondal durant  la temporada estival 2017. Els cercles blaus representen  l’eslora de l’embarcació i la capa verda, la praderia de P. oceanica.