Seguiment de zones de fondeig Pitiuses – Estiu 2017

El GEN-GOB, des de el 2014, realitza estudis per caracteritzar les diferents zones de fondeig de les Pitiüses. En els anys 2014 i 2016 es van caracteritzar cala Salada, cala d’Hort, Porroig, i Talamanca. En aquests estudis es va fer una descripció de les estructures fixes de fondeig, recompte d’embarcacions fondejades mitjançant àncora, i immersions submarines per descriure l’estat actual de les praderies de Posidonia oceanica.

En aquest estudi, estiu del 2017,  el GEN-GOB  ha caracteritzat les zones de fondeig de les Pitiuses, amb especial focus a les zones  del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera.

Aquest estudi s’ha basat en tres tipus de metodologies diferents:

• Seguiment mitjançant AIS de les embarcacions fondejades damunt posidònia a les Pitiüses.
• Geolocalització “in situ” de les embarcacions fondejades damunt posidònia al Parc Natural.
• Caracterització descriptiva de l’estat de les praderies de posidònia del Parc Natural.

Principals conclusions de l’informe:

• Els resultats del seguiment de l’AIS, i el treball de camp de geolocalització d’embarcacions, ens indiquen que al Parc Natural es segueixen produint gran quantitat de fondejos d’embarcacions de petita, mitjana i gran eslora. Les zones més afectades pel fondeig massiu són: ses Illetes, a Formentera, i la zona de ses Salines, a Eivissa. A aquestes platges s’ha comprovat, mitjançant AIS, densitats en el període d’estudi de fins a 21 iots per 0,25 km2 a Ses Illetes, i de 12 iots per 0,25 km2 a Ses Salines.
• Fora del Parc Natural, les zones amb més concentració d’embarcacions son es Xarcu-es Jondal, Figueretes, Talamanca i es Torrent – Porroig.
• En els casos d’estudi analitzats, podem veure la trajectòria del garreig de l’embarcació quan està fondejada sobre una praderia de posidònia, arribant a inferir, que depenent dels corrents i vents, aquestes embarcacions poden afectar entre 1.000 i 5.000 m2 de Posidonia oceanica.
• Aquesta informació, obtinguda a partir de les anàlisis d’AIS, s’ha pogut comprovar mitjançant immersions a 5 zones d’estudi escollides per l’afluència d’embarcacions de gran eslora. En aquestes zones, hem pogut comprovar signes recents de degradació de la praderia, com són erosió de l’escull, trossos arrencats d’esculls d’entorn a 1m2, rizomes partits i arrencats, i tiges arrencades i esbiaixades.
• Aquesta degradació recent de la praderia, es combina amb la degradació d’anys anteriors, accelerant el procés de formació de boscos illes. L’erosió de la vora interna de la praderia produeix la desaparició de la zona d’escull. Tot això genera que la calba natural de sorra vagi augmentant, com a conseqüència del fondeig d’embarcacions.